Support. Don’t punish.
26-27 juny 2023
📣 ‘Suport. No càstig’ en català, és una campanya global de sensibilització que advoca per unes polítiques de drogues basades en la salut i els drets humans, que se celebra cada any al voltant del 26 de juny.
🙌 Milers de persones i organitzacions que estem construint alternatives sostenibles a la guerra contra les drogues estarem reivindicant el final de la prohibició, de l’estigma i la criminalització cap a les persones que usem drogues. Com en anys passats, esperem que els nostres esforços brillin a més de 200 ciutats de més de 80 països arreu del món!
Aquest any a Catalunya hem preparat dos dies:
📆 Dilluns, 26 de juny 12h 📍 Rambla del Raval
🎖️ Olimpíades antiprohibicionistes
📜 Lectura de manifest
🥘 Menjar comunitari
📕 Presentació, ‘Guia pràctica per fer front a la criminalització policial i judicial’ de Metzineres
📻 Ràdio ‘El lado oscuro del Raval: Especial 26J’ amb Àmbit prevenció
🗣️ Monòleg a càrrec de Viddapriego
💃 Musiqueta petarda amb MariKarmenFree
📆 Dimarts, 27 de juny 12h 📍Hospital Sant Joan de Reus
📸 Exposició fotogràfica ‘Amb Cara de Dona’, amb les històries de les participants de ‘La Illeta’ integrants d’ARSU les nostres meravelloses companyes de DONARSU TOT!
📜 Lectura de manifest
💦 Menjar comunitari a les Piscines Municipals de Reus
Manifest 26 juny 2023
Jornada ‘Suport. No càstig’
Com és sabut, la primera víctima de tota guerra és la veritat.
En el cas de la guerra contra les drogues, la frase anterior és plenament vigent.
Al llarg de mig segle ens han venut una estratègia que suposadament pretén erradicar les drogues del planeta i que, repetidament, només aconsegueix
generar més violència, injustícies i despesa pública.
Ara bé, no es pot negar que el seu major èxit ha estat tergiversar la veritat i afavorir una cortina de fum que s’ha estès arreu del món.
La guerra contra les drogues és una forma de violència estructural global fonamentada en el racisme, el classisme i el domini patriarcal. Com a pretext, ha servit per envair països del sud Global, per arrasar amb les seves matèries primeres i per controlar, disciplinar i, si ho han cregut necessari, executar persones i grups dissidents o incòmodes pel poder.
Afortunadament, a Catalunya, la societat civil ha assolit unes polítiques de drogues amb un millor equilibri envers el respecte als drets humans i la seguretat de les persones consumidores.
Ara bé, aquest model no està consolidat i, com ens mostra el cas de Reus, encara corre el risc de desaparèixer.
Fa més de tres dècades que a Reus, a través del Pla d’Accions Sobre Drogues, s’ha impulsat un model holístic d’atenció comunitària als problemes provocats pel prohibicionisme. Aquest camí es va iniciar seguint la filosofia de reducció de riscos i danys i ha aconseguit integrar l’atenció especialitzada a través del Servei d’Addiccions i Salut Mental de l’Hospital Universitari Sant Joan amb l’atenció a peu de carrer per a totes
aquelles persones que ho necessiten (La Illeta).
L’engranatge principal d’aquesta transformació social i, alhora, trinxera de defensa dels drets fonamentals de les persones consumidores, ha estat l’associació “A Reus Som Útils” (ARSU). Aquesta fou creada l’any 1999 amb la intenció d’assolir un grup de suport entre persones usuàries de drogues afectades per la manca de suport social i altres conseqüències negatives derivades de les polítiques prohibicionistes.
Tot i això, actualment vivim una paradoxa. Per un costat, des de l’àmbit internacional s’estudia i es valora el cas d’èxit de Reus. Mentrestant, al nostre context, les actuals macropolítiques de salut del Catsalut posen en risc la sostenibilitat dels lligams i les estructures que permeten aquest tipus de refugis comunitaris i atenció biopsicosocial de qualitat.
Però no només és el cas de Reus. Les associacions de persones usuàries i cultivadores de cànnabis (CSC), que són un model de reducció de riscos en el consum de cànnabis dissenyat per la societat catalana fa més de 20 anys i replicat a nivell internacional per donar resposta als riscos associats al mercat il·lícit, avui es veu en perill per un clar canvi de tendència política arreu del territori.
Per tot això, avui, dia 26 de juny, en el marc de la campanya mundial ‘Suport. No càstig’, assenyalem tant el risc que impliquen els models sanitaristes i
clientelars que busquen “fer més eficient” la sanitat pública a Catalunya, així com l’utilització política de la mà dura contra els CSC’s per tal de guanyar vots.
S’ha demostrat que els programes de reducció de riscos i danys són efectius per salvar vides, per reduir l’estigma i per generar xarxes comunitàries. No obstant
això, la reducció de danys és només una tireta que no aconsegueix suturar la ferida oberta provocada per la prohibició, ja que aquesta genera més danys dels que suposadament pretén solucionar.
Des de CATNPUD demanem que es deroguin de manera urgent totes les lleis sobre drogues basades en el control penal. També que es reparin els danys infligits al llarg de dècades sobre les comunitats més afectades per la prohibició. I, en tercer lloc, que es promogui una regulació del mercat de les drogues fonamentada en els drets de les persones consumidores i no en
interessos corporatius.
Mentre això no arriba, defensem la sostenibilitat del model de Reus i de tots aquells projectes de reducció de danys que cobreixen aquest buit social que el mateix poder insisteix a reproduir i mantenir. Avui també és el dia de la marmota.
Cada any, el 26 de juny, CATNPUD s’uneix a la campanya mundial ‘Support. Don’t Punish’, mobilitzant-se per construir alternatives sostenibles que acabin amb els cicles de càstig i marginalització, apostant per la defensa de la salut, els drets humans i benestar de
les nostres comunitats.
Per a moltes persones, el passat dilluns no va ser un dilluns qualsevol.
Per desè any consecutiu, el 26 de juny es tracta d’una data assenyalada al calendari pel fet de celebrar-se el Dia Internacional del ‘Support. Don’t Punish’ (‘Suport. No càstig’ en català) arreu del món. Enguany, a 275 ciutats de 91 països.
Fotografies: Andre Gaetano
Text: Judit Vela
Però… què és això del ‘Suport. No càstig’? Es tracta d’una campanya global de sensibilització que reivindica unes polítiques de drogues basades en la salut, el benestar i els drets humans, així com la derogació de les lleis prohibicionistes causants de l’estigma i la criminalització envers les persones que usen drogues.
Qui vol ser milionari antiprohibicionista?
Malgrat la calor intensa, la Rambla del Raval va acollir desenes de persones que es van convocar a les dotze del migdia per gaudir juntes d’aquesta jornada tan especial. Amb la nostra presència i energia, entitats i activistes antiprohibicionistes de Catalunya demostràvem, un any més, el compromís i la unió d’aquesta comunitat enxarxada a través de CATNPUD (la Xarxa de Persones que Usen Drogues a Catalunya).
El tret de sortida va ser la lectura del manifest sota una de les carpes, al qual s’explica que alguns dels objectius principals de la campanya 2023 a Catalunya són, per una banda, defensar la sostenibilitat del Servei d’Addicions i Salut Mental de l’Hospital Sant Joan de Reus –creat des de la perspectiva holística de la reducció de riscos i danys– i, per una altra banda, reconèixer la tasca de la Dra. Tre Borràs –destituïda del càrrec de directora recentment.
Així mateix, es va fer referència a les associacions de persones usuàries i cultivadores de cànnabis (CSC), un model català replicat internacionalment que dona resposta als riscos en el consum de cànnabis associats al mercat il·lícit i que avui es veu en perill per un canvi de tendència política arreu del territori.
Com sempre diem, però, “sense plumes i brillantor, no hi ha revolució”. Per aquest motiu, les reivindicacions es van combinar durant tot el dia amb un ambient festiu i de celebració a l’espai públic, un espai que també ens pertany i al qual ens hem volgut fer visibles una vegada més. Així, les anomenades ‘Olimpíades antiprohibicionistes’ van consistir en tres proves per equips (‘Qui vol ser milionari antiprohibicionista?’, ‘Pintura lisèrgica’ i ‘Improvisacions estrafalàries’) on les persones participants van demostrar els seus coneixements i habilitats en temes relacionats amb la campanya i el món de les substàncies: un escenari digne de concurs televisiu.
Durant els últims 8 anys, CATNPUD recolzats en les experiència d’activistes que ens precedeixen, hem promogut aquest canvi en les nostres comunitats, entaulant diàlegs amb les bases, la societat civil, responsables de polítiques públiques i amb els mitjans de comunicació.
La veu de les persones que usen drogues
Durant tot el dia es van anar apropant veïns i veïnes del Raval, però també persones d’altres indrets que, curioses, preguntaven què s’estava fent en aquell espai on hi havia escenari, música, cartells i, sobretot, rialles. També, persones representants i participants de les entitats organitzadores: CATNPUD, Metzineres, ARSU, XADUD, Asaupam, CatFAC, ConFAC, Episteme Social, REMA, ICEERS, AUPA’M, Dona Arsu Tot i Fundació Àmbit Prevenció.
Totes aquestes entitats, a més a més, som signants del manifest al qual denunciem “les actuals macropolítiques de salut que posen en risc la sostenibilitat dels lligams i les estructures que permeten aquest tipus de refugis comunitaris. Així mateix, el risc que impliquen els models sanitaristes i clientelars que busquen ‘fer eficient’ la sanitat pública a Catalunya”.
Al moment d’un dinar deliciós li va seguir la presentació de la ‘Guia pràctica per fer front a la criminalització policial i judicial‘ de Metzineres per part de la nostra directora Aura Roig i la nostra advocada Marta Valldaura, encarregada del contingut de la guia. Aquest material, tal com van explicar, està elaborat a partir dels dubtes i inquietuds de les participants de Metzineres i pretén donar a conèixer els drets que emparen les persones en situacions de vulnerabilitat i violència, així com dotar-les d’algunes eines pràctiques perquè puguin encarar més fàcilment determinades actuacions policials i judicials.
La ràdio tampoc no podia faltar. En aquesta ocasió, vam poder escoltar un capítol en directe de ‘El lado oscuro del Raval’ per part d’integrants de la Fundació Àmbit Prevenció, que van reunir diversos testimonis de persones que usen drogues a la taula per conversar i compartir experiències que les travessen en el seu dia a dia.
Encara, però, no havia arribat un dels moments més esperats de la tarda. Després d’un meravellós monòleg autobiogràfic de la Vidda Priego sobre la seva realitat com a persona trans bisexual que va escandalitzar a més d’un, la DJ MariKarmen Free va donar pas al moment de ballar, cantar i saltar al bell mig de la Rambla del Raval, que de sobte es va convertir en un petit oasi on la diversitat i la interseccionalitat es van fer protagonistes. El colofó d’or per a una jornada inoblidable de gresca, lluita i germanor.
Un cas d’èxit amb reconeixement internacional, en perill
Al dia següent, 27 de juny, l’Hospital Sant Joan de Reus va acollir una exposició fotogràfica anomenada ‘Amb Cara de Dona’: un recorregut per les històries de les integrants de Dona Arsu Tot –entitat pertanyent a ARSU (Associació A Reus Som Útils). Aquesta organització fou creada l’any 1999 amb la intenció d’esdevenir un grup d’acompanyament a persones usuàries de drogues afectades per la manca de suport social i altres conseqüències negatives derivades de les polítiques prohibicionistes.
Aquesta vegada, el manifest es va llegir a la porta del propi hospital en presència del Canal Reus TV i d’entitats i activistes que es van apropar per donar suport a la Dra. Tre Borràs i per denunciar la injustícia que s’està vivint al Servei d’Addicions i Salut Mental d’aquest hospital.
Al text es recordaven, de nou, les demandes principals: que es deroguin totes les lleis sobre drogues basades en el control penal; que es reparin els danys infligits sobre les comunitats afectades per la prohibició; i que es promogui una regulació del mercat fonamentada en els drets de les persones consumidores i no en interessos corporatius. Mentrestant –recordàvem: “defensem la sostenibilitat del model de Reus i de tots aquells projectes de reducció de danys que cobreixen aquest buit social que el mateix poder insisteix a reproduir i mantenir”.
