31 de març
Dia internacional del DRUG CHECKING i la VISIBILITAT TRANS
LLUITEM CONTRA L’ESTIGMA INTERSECCIONAL
Organitza: ARSU, Associació Kultural Alternativa i CATNPUD
Divendres 31/3 celebrem el Dia de l’Anàlisi de drogues #DrugCheckingDay i també el Dia internacional de visibilitat Trans
12:00 – 20:00 a la Plaça Patacada, Reus.
Xerrades, dinar popular, exhibicions, actuacions, fira d’entitats, concerts, etc.
Taules rodones
- LA IMPORTÀNCIA DELS SERVEIS D’ANÀLISI DE SUBSTÀNCIES PER LA CIUTADANIA I LA SALUT PÚBLICA
Participen: Iván Fornís Espinosa (biologist and Drug Checking service, Energy Control), Xoan Carbó (tècnic de laboratori de Allora Labs), Ana Ruiz i Joan Hiram Besora (IsoLab Reus). Modera: Paula Ladero (AECS, Associació d’Estudiants en Ciències de la Salut).
- VISIBILITAT TRANS
Participen: Patricia Isadora Gauna i Daily Pérez (DonArsu Tot), col·lectiu Metzineres, Marikarmen Free (artista i performer). Modera: Tre Borràs (Directora, Pla d’Accions sobre drogues de Reus).
Dinar popular + Fira d’entitats
Participen:
Federació CatFAC, AUPA’M, Metzineres, ARSU, Donarsu tot, isolab Reus, Comunalitatreussud, Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut, Prosocialise, CATNPUD, Comunalitat ReusSud.
Concert, graffiti i actuació
– Exhibicions de graffitis.
– Actuació Marikarmenfree
– DJs LaKultural Reus.
El debat sobre les drogues sovint es pot encendre i polaritzar; però, almenys en un punt, hi ha un consens creixent: la «guerra contra les drogues» ha fracassat. La prohibició en l’àmbit global no només no ha dissuadit l’ús creixent, sinó que ha provocat comportaments més arriscats, la producció de substàncies més perilloses i en conseqüència més perjudicis i problemes per a la salut de les persones consumidores. Lluny de crear un “món lliure de drogues”, la prohibició, sí ha creat un vast mercat il·legal governat per la violència, la corrupció i la inseguretat. Podem observar que en els últims trenta anys s’han produït alguns progressos en matèria de política de drogues i en la reforma de les lleis a moltes parts del món, però encara queda molta distància per recórrer.
Segons “l’Informe Mundial sobre les Drogues” publicat el 2021, el 2019 al voltant de 275 milions de persones va consumir drogues a tot el món durant l’últim any. Això és gairebé un 20% més que el 2010. A part d’aquesta tendència a l’alça global, que també implica el nostre context, durant l’última dècada, els mercats de drogues s’han diversificat. A més de les substàncies tradicionals de base vegetal com el cànnabis, la cocaïna i heroïna, hi ha hagut una expansió de les drogues sintètiques. La penetració del tràfic de drogues a les xarxes socials i a les populars plataformes de comerç electrònic suggereixen que la disponibilitat de les substàncies psicoactives augmenta. La ràpida innovació tecnològica, combinada amb l’agilitat i l’adaptabilitat dels grans i petits distribuïdors que utilitzen noves plataformes per vendre drogues, podria conduir a un mercat mundial en què hi haurà més substàncies disponibles, sobretot atesa la capacitat dels distribuïdors d’adaptar ràpidament els seus canals de màrqueting a condicions canviants. Així, es preveu una acceleració i un canvi de paradigma amb relació al fenomen de consum de drogues.
El Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere és una commemoració anual que té lloc el 31 de març, dedicada a la celebració de les persones trans i la sensibilització en contra de la discriminació cap a les persones trans a tot el món, com ara la causada per la transfòbia i el feminisme radical transexcloent (FRTE).[1] La festivitat va ser fundada per l’activista transgènere de Michigan Rachel Crandall en 2009[2] com una reacció a la falta de dies de festa LGTBI que celebrin la visibilitat de les persones trans, ja que l’única commemoració coneguda centrada en les persones transgènere era el Dia Internacional de la Memòria Transexual, que recorda a les persones transgènere víctimes de delictes d’odi, però no reconeix ni celebra la visibilitat dels membres vius d’aquesta comunitat.[3]
En 2014, la festa va ser observada pels activistes a tot el món.[4][5]
En 2015, moltes persones transgènere participaren en una campanya de les Mitjans de comunicació social com Facebook, Twitter, Tumblr i Instagram. Els participants postejaren selfies, històries personals i estadístiques referents a problemes de persones transgènere, així com altres continguts dirigits a augmentar la concienciació i incrementar la visibilitat.[6]
Les persones trans, en general, s’enfronten a una àmplia discriminació tant estructural com institucional, cosa que provoca també barreres en l’accés a l’educació i l’ocupació estable, i que alhora contribueix al risc de pobresa i pèrdua de la llar. Així ho argumenta l’Informe (Transgender Europe [TGEU], 2021), qui al mateix temps i entre altres qüestions subratlla que entre les comunitats trans aquelles més afectades per aquesta discriminació estructural, són les migrades, les indocumentades, les joves, i persones racialitzades, són més propenses a dirigir-se a sectors més informals o criminalitzats, incloent el treball sexual, per sobreviure.
La naturalesa informal o criminalitzada d’aquesta activitat fa que per a les persones trans sigui més probable veure’s atrapades en un cercle viciós de violència, precarització, pobresa i inestabilitat pel que fa a l’allotjament. En realitat el que estem plantejant ho podem definir com a estigma interseccional.
Aquest descriu com les formes entrellaçades d’opressió social afecten les persones amb múltiples identitats estigmatitzades per exemple; el racisme, la transfòbia, la criminalització del treball sexual o l’estigma relacionat amb el VIH entre d’altres.
L’única manera de lluitar contra aquest tipus d’estigma és aplicar la mirada interseccional en les nostres intervencions ja siguin mitjançant la investigació participativa o l’acció directa basada en la comunitat com un mètode comú i instrumental .
